Fakultät für Geistes- und Kulturwissenschaften

Forschungsprojekt: Code-switching bei bilingual aufwachsenden Kindern in Deutschland, Italien, Frankreich und Spanien: It.-Dt., Frz.-Dt., Sp.-Dt., It.-Frz., It.-Sp., Frz.-Sp.

Leiterin: Prof. Dr. Natascha Müller

Laufzeit des Projekts:

Räume:

Adresse: Prof. Dr. Natascha Müller

Bergische Universität Wuppertal Fachbereich A - Romance Linguistics

Gaußstr. 20

42119 Wuppertal

Mitarbeiterinnen:

Dr. Laia Arnaus Gil

Dr. Nadine Eichler

Jasmin Geveler

Dr. Malin Hager

Dr. Veronika Jansen

Dr. Marisa Patulo

Dr. Valentina Repetto

Dr. Silvana Rizzi

Anika Schmeißer

Projektbeschreibung:

Im Folgenden finden Sie Beschreibungen zum aktuellen Projekt in allen fünf Sprachen.

auf Deutsch

en français

en enspañol

en català

in italiano

Code-switching bei bilingual aufwachsenden Kinder

Das Code-switching bezeichnet den in mehrsprachigen Gesellschaften häufig beobachteten Sprachenwechsel, so z. B. zwischen dem Englischen und dem Spanischen in They used to serve bebidas alcoholicas en ese restaurante „Für gewöhnlich servierten sie alkoholische Getränke in diesem Restaurant“. Der Gebrauch von gemischtsprachlichen Äußerungen wird in der Sprachwissenschaft als ein besonderer Sprachstil bezeichnet, da mit dem Wechsel bestimmte Kommunikationsabsichten ausgedrückt werden und er grammatischen Beschränkungen unterliegt. Dieser Sprachstil steht mehrsprachigen Personen oder Personengruppen zusätzlich zum monolingualen Diskursmodus zur Verfügung, genauso wie Personen im deutschen Sprachraum oft mehr als eine Sprachvarietät (z.B. mehrere Dialekte) beherrschen. Eine Frage, die die Sprachwissenschaft bis heute beschäftigt, ist, ob Sprachmischungen im mehrsprachig aufwachsenden Kind ebenso zum Ausdruck gewisser Kommunikationsabsichten genutzt werden und ob diese grammatischen Regularien folgen. Immer wieder wird vermutet, dass Sprachmischungen von mehrsprachigen Kindern auf einen Kompetenzmangel zurückzuführen sind. Trivial ist natürlich die Beobachtung, dass mehrsprachige Kinder, wenn sie ein Wort in Sprache A nicht kennen, wohl aber in Sprache B, dieses Wort der Sprache B in Äußerungen benutzen, die ansonsten aus Wörtern der Sprache A zusammen gesetzt sind: Je voudrais des gummibärchens „Ich hätte gern Gummibärchen“. Oftmals wurde aber darüber hinaus die Vermutung geäußert, dass mehrsprachige Kinder, wenn sie die Sprachen mischen, keine der zugrunde liegenden Grammatiken korrekt beherrschen bzw. erlernen. Diese Annahme soll im Rahmen des Forschungsprojektes widerlegt werden. Ziel wird sein, die Funktionen und die grammatischen Regularitäten frühkindlicher Sprachmischungen zu beschreiben und zu analysieren. Die Hypothese ist, dass diese zwar vom erwachsenensprachlichen Code-switching abweichen, aber dennoch eigenen Gesetzen folgen. Das Projekt wird mit Studien anhand von Sprachaufnahmen der folgenden Sprachkombinationen arbeiten: Deutsch-Französisch, Deutsch Italienisch, Deutsch-Spanisch, Italienisch-Französisch, Italienisch Spanisch, Französisch-Spanisch. Die zuvor genannten Sprachaufnahmen wurden und werden sowohl in Deutschland als auch in den jeweiligen romanischen Ländern durchgeführt, um mögliche Einflüsse der Landessprache auf die Sprachentwicklung der Kinder in die Forschungsarbeit mit einbeziehen zu können. Das Projekt wird von Laia Arnaus Gil, Nadine Eichler, Veronika Jansen, Marisa Patuto und Natascha Müller (Leitung) durchgeführt und hat eine Laufzeit von zunächst zwei Jahren

Le code-switching chez les enfants ayant grandi dans un environnement bilingue

Le code-switching chez les enfants ayant grandi dans un environnement bilingue Le terme code-switching décrit le changement fréquent de langues observé dans les sociétés multilingues, comme par exemple entre l’anglais et l’espagnol dans They used to serve bebidas alcoholicas en ese restaurante « Ils vendaient auparavant des boissons alcoolisées dans ce restaurant » . En linguistique, l’usage de propos mélangeant les langues a été défini comme un style bien à part, puisque ce changement traduit des intentions communicatives particulières et qu’il comporte des contraintes grammaticales. Ce style de langage vient en complément du mode de discours monolingue pour les personnes ou groupes de personnes plurilingues, exactement comme les gens se trouvant en territoire germanophone maîtrisent souvent plus d’une variété linguistique (par exemple, plusieurs dialectes). Une question qui occupe encore aujourd’hui la science du langage est de savoir si le mélange des langues chez un enfant qui a grandi dans un environnement plurilingue est également employé pour traduire des intentions communicatives particulières et si ces dernières obéissent à des régularités grammaticales. On en revient toujours à supposer que ces mélanges linguistiques chez les enfants plurilingues sont à imputer à un manque de compétence. Il est évidemment très facile de remarquer que quand les enfants plurilingues ne connaissent pas un mot de la langue A, mais le connaissent en revanche dans la langue B, ils utilisent ce mot de la langue B pour s’exprimer dans la langue A : Je voudrais des gummibärchens. Mais très souvent, on en a déduit que quand les enfants plurilingues mélangent les langues, ils ne maîtrisent aucune des règles de base parfaitement et donc ne les apprennent pas. C’est cette hypothèse qui doit être réfutée dans le cadre du projet de recherche. Le but sera de décrire et d analyser les fonctions et les régularités grammaticales du mélange linguistique pendant la première partie de l’enfance. L’hypothèse est que celles-ci diffèrent certes du code-switching employé par certains adultes, mais qu’elles suivent toutefois leurs propres règles. Le projet travaillera à l’aide d’études basées sur des enregistrements des combinaisons linguistiques suivantes: français-allemand, français-italien, français espagnol, allemand-italien, allemand-espagnol, italien-espagnol. Les enregistrements mentionnés ci-dessus ont été et seront effectués aussi bien en Allemagne que dans chaque pays de langue romane, pour pouvoir prendre en compte toute influence possible de la langue du pays sur le développement linguistique des enfants. Le projet est mené par Laia Arnaus Gil, Nadine Eichler, Veronika Jansen, Marisa Patuto et Natascha Müller (direction) et durera dans un premier temps deux ans.

Code-switching en niños criados en un entorno bilingüe

El cambio de una lengua a otra que a menudo se da en comunidades plurilingües se conoce con el término code-switching. Así, la expresión, they used to serve bebidas alcohólicas en ese restaurante que corresponde a la expresión en español “(ellos) acostumbraban a servir bebidas alcohólicas en ese restaurante” es un ejemplo típico de code-switching o cambio de código. La lingüística actual analiza el uso de expresiones mixtas, las cuales, dicho sea de paso, están constreñidas por una serie de reglas gramaticales, como un tipo de estilo lingüístico especial donde el hablante desea poner de manifiesto una intención comunicativa bien determinada. Según esto, los hablantes de comunidades plurilingües se sirven en sus quehaceres diarios de este estilo lingüístico, además de otros propios del discurso monolingüe. Sirva como comparación que en un entorno lingüístico en el que predomina el alemán estándar, los hablantes con frecuencia dominan otros dialectos o variedades que usan a diario, además del alemán, estándar dependiendo del contexto. Algunas cuestiones que la lingüística actual sigue debatiendo aún hoy día son, entre otras, si las mezclas de dos lenguas en niños que se han criado en un entorno bilingüe denotan la intencionalidad del hablante y si existen regularidades gramaticales que las caracterizan. Que a la mezcla de lenguas en los niños plurilingües subyace un déficit de competencia lingüística ha sido un tópico recurrente en las discusiones entre los expertos. Huelga decir que no deja de ser una observación trivial que, cuando los niños plurilingües desconocen una palabra en la lengua A, pero sí la conocen en la lengua B, utilizan esa palabra de la lengua B en expresiones que, de lo contrario, estarían constituidas exclusivamente por palabras de la lengua A: Je voudrais des gummibärchens, „me pondría ositos de goma?“ Asimismo, se ha conjeturado en numerosas ocasiones que, cuando los niños plurilingües mezclan lenguas, no dominan las gramáticas subyacentes correctamente, e incluso se ha llegado a afirmar que no las adquieren correctamente. El presente proyecto de investigación pretende demostrar que estas afirmaciones son incorrectas. El objetivo que persigue el mismo es, pues, describir las funciones de la mezcla de códigos en niños plurilingües además de analizar las reglas gramaticales por las que se rigen. La hipótesis que guiará el proyecto de investigación es que estas últimas difieren de la norma adulta, pero están constreñidas por regularidades propias. El proyecto de investigación trabajará con grabaciones del habla infantil temprana realizadas en las siguientes combinaciones de lenguas: alemán-francés, alemán -italiano, alemán-español, italiano-francés, italiano-español, francés-español. Parte de las mencionadas grabaciones se han realizado ya y otras se realizarán tanto en Alemania como en los países de lenguas romances correspondientes, entre otros motivos para tomar en consideración el impacto potencial de la lengua del entorno fuera del ámbito familiar. Laia Arnaus Gil, Nadine Eichler, Veronika Jansen y Marisa Patuto bajo la dirección de Natascha Müller tomarán las riendas del proyecto cuya duración, en principio, se baraja en dos años.

Code-switching en infants crescuts en un entorn bilingüe

Code-switching denota el canvi d’una llengua a una altra que s’observa en comunitats plurilingües, com per exemple entre la comunitat anglesa i l’espanyola en They used to serve bebidas alcohólicas en ese restaurante per l’expressió corresponent castellana “(ellos) acostumbraban a servir bebidas alcohólicas en ese restaurante”. En el camp de la lingüística, l’ús d expressions mixtes es defineix com un tipus d’estil lingüístic, ja que amb aquest canvi es manifesta la intencionalitat del parlant, a més de supeditar-se a una sèrie de restriccions gramaticals. Aquest estil lingüístic està a disposició dels parlants o comunitats plurilingües així com el tipus de discurs monolingüe també ho està. D’aquesta manera, en un entorn germanoparlant, existeixen molt sovint persones que dominen més d’una varietat lingüística (per exemple, diferents dialectes). Una pregunta a la que s’ha dedicat fins ara la lingüística és si les barreges de dues llengües en infants crescuts en un entorn bilingüe també s’utilitzen per a expressar la intencionalitat del parlant i si existeixen regularitats gramaticals en aquestes barreges. Repetidament s’ha sospitat que les mescles de llengües produïdes per nens plurilingües s’atribueixen a la seva falta de competència lingüística. El que és important és l’observació que els infants plurilingües, quan no coneixen una paraula en la llengua A però sí en la llengua B, utilitzen aquesta paraula en la llengua B en el context de la llengua A: je voudrais des gummibärchens, vull ossets de goma . Molt sovint s’ha comentat també que els infants plurilingües, quan barregen les llengües, ho fan perquè no dominen correctament les estructures gramaticals o no les han après. Aquesta suposició s intentarà refutar en el marc del projecte d’investigació. L’objectiu serà descriure i analitzar les funcions i les regularitats gramaticals de les barreges lingüístiques infantils en edats primerenques. La hipòtesi és que aquestes difereixen del code-switching de l’adult, a més de seguir unes lleis pròpies. El projecte treballarà amb els estudis realitzats mitjançant enregistraments lingüístics ambles combinacions de les llengües següents: alemany-francès, alemany-italià, alemany-castellà, italià-francès, italià-espanyol, francès-espanyol. Les grava-cions mencionades anteriorment es van dur i es duran a terme tant a Alemanya com als països de les llengües romàniques corresponents amb la finalitat de poder incloure possibles influències de la llengua del país en el desenvolupament lingüístic dels infants. El projecte es durà a terme per part de Laia Arnaus Gil, Nadine Eichler, Veronika Jansen, Marisa Patuto i Natascha Müller (direcció) i tindrà una durada, en un principi, de dos anys.

Il code-switching nel bilinguismo simultaneo

Il code-switching descrive il fenomeno del cambio delle lingue che si osserva molto frequentemente nelle società plurilingui, come avviene per esempiotra l’inglese e lo spagnolo nell’enunciato seguente They used to serve bebibas alcohólicas en ese restaurante per la costruzione corrispondente italiana “Abitualmente servivano delle bibite alcoliche in questo ristorante”. Nell’ambito linguistico, l uso di enunciati misti è stato definito come uno stile di comunicazione che esprime delle intenzioni comunicative e che è legato a delle restrizioni grammaticali. Questo stile linguistico viene adottato da persone plurilingui e monolingui, in caso in cui germanofoni ricorrono a più varietà linguistiche (per esempio a varietà regionali, dialetti etc.). La linguistica odierna cerca di trovare una risposta soddisfacente alla domanda se nel bilinguismo simultaneo il cambio delle lingue esprime le stesse intenzioni comunicative come nel discorso del parlante adulto e se è sottoposto a regolarità grammaticali. L’ipotesi che gli enunciati misti siano un indicatore per una mancata competenza linguistica da parte dal parlante plurilingue, è molto frequente. Risulta evidente l osservazione che se un bambino bilingue non conosce una parola nella lingua A ma l’equivalente nella lingua B, che costui faccia ricorso alla parola proveniente dalla lingua B, anche se il resto dell enunciato è stato riportato nella lingua A: Je voudrais des gummibärchens per la costruzione corrispondente italiana “Vorrei delle caramelle gommose a forma di orsetto”. Molti studi riguardanti il fenomeno del code-switching, hanno divulgato l’ipotesi che mischiando le loro lingue i bambini plurilingui non hanno una padronanza corretta della grammatica delle lingue in questione. Lo scopo del progetto di ricerca è quello di relativizzare questa supposizione e di fornire una descrizione ed analisi dettagliata delle regolarità grammaticali del code-switching in età infantile. L’ipotesi sostenuta è quella di riconoscere la differenza tra il code-switching dei parlanti adulti e quello infantile, e di individuare le proprie regole di quest’ultimo. Lo studio longitudinale del progetto di ricerca si basa su delle registrazioni di lingua spontanea nelle combinazioni di lingua seguenti: tedesco-francese, tedesco-italiano, tedesco-spagnolo, italiano-francese, italiano-spagnolo, francese spagnolo. La raccolta dei dati avviene sia in Germania sia nei paesi romanzofoni per includere allo studio la questione dell influsso della lingua dell’ambiente sullo sviluppo dell individuo bilingue. Il progetto di ricerca è condotto per una durata iniziale di due anni dalle ricercatrici Laia Arnaus Gil, Nadine Eichler, Veronika Jansen, Marisa Patuto e la professoressa Natascha Müller (direzione).

Weitere Infos über #UniWuppertal: